El dissabte ha de ser una festa del blanquiverdisme, passe el que passe en eixe partit, a partir de dimecres ens juguem tornar a primera divisió. El dissabte, des de primera hora del matí ha de ser, eixe dia sí UNA FESTA dels nostres colors, ans, durant i després del partit TOT EL QUE PUGA a la porta zero a donar tots els ànims del món i més als nostres guerrers. Elx ha despertat. No se vivia una cosa semblant des d'aquella setmana del gloriós partit a Lasesarre. És hora de canviar els Robi, Bracun, Claudio, Miguel i cia pels Ripa, Generelo, Ángel...És hora de llevar-nos complexos, PASSE EL QUE PASSE si pugem, serà la puta festa, si no pugem doncs entre tots hem de treballar per a fer una campanya d'abonaments consensuada, tenint en compte crisis, jubilats, jòvens, en definitiva que ningú no es quede sense anar al futbol, això sí, tampoc regalant els carnets, però una cosa com s'ha fet ara al final, consensuada, perquè TOTS eixirem guanyant, i pujar és imporant, però recuperar la massa social, sincerament, crec que ho és més.
Posa els péls de punta sentir les falques publicitàries a les ràdios amb l'himne de l'Elx i donant suport l'equip, diaris com La Verdad que promocionarà un polo de l'Elx, el poble ple de banderes, JA ERA HORA DE VIURE AÇÒ em cague en la puta. Anem a pelnar l'estadi el dissabte entre tots, eixos jugadors se mereixen això i més, jo era dels que pensaven que podia passar-les canutes per mantenir la categoria després del que va passar al mes de febrer, però no, ens han col·locat en primera línia de batalla com diria aquell.
Ara la resposta l'hem de donar nosaltres, tapar boques, moltes boques, de dins i fora. És hora de demostrar-li a Espanya entrega que a Elx hi ha més que palmeres, dames, misteris, sabates i bombonets en forma de dona, és hora de demostrar que també hi ha un poble que vol que el seu equip més representatiu torne a un lloc que en èpoques pretèrites era el seu lloc natura.
Comença el despertar, comença el somni, comença la il·lusió per les nostres coses, EL FLUJO que parlava Willy que no s'ature, PASSE EL QUE PASSE més enllà del Play-off.
Jo sóc blanquiverd.
FORÇA ELX!!! I a per ells, que són pocs i covards!!!
By Felix Manel Alarcon i Menargues.
No hay comentarios:
Publicar un comentario