Quan el futbol es converteix en amistat

Quan pensàrem fer una convivència amb els seguidors del Girona i especialment amb la Penya Immortal, ho vam fer perquè realment pensàvem que podia estar tot un èxit, ja que pel que es veia, Immortal tenia una filosofia ben pareguda a la nostra, el futbol, nexe d'unió amb l'equip de la teua terra i al mateix temps l'excusa perfecta per a fer amics i passar-ho la mar de bé. Després del que vam viure dissabte podem dir amb rotunditat que no ens vam equivocar i que la jornada va estar més que genial (sincerament, em consta recordar altres actes de germanor amb tant de bon rotllo).

La llàstima, pot ser, ha estat en què per motius laborals al ser dissabte, la resta de membres d'Altzavares Nord no pogueren gaudir d'aquesta jornada, inclús alguns d'ells no pogueren assistir ni al partit -tampoc no es van perdre res...- De tota manera i malgrat la falta d'efectius pels motius comentats, Guille, Alba i Manel a les 7:30 ja es trobaven a l'estació d'autobusos esperant una telefonada de l'amic Pepe per a saber l'hora d'arribada. Malgrat la fredor i la humitat de les primeres hores del matí, aguantàrem al resés de les palmeres de l'Oficina de Turisme, l'arribada de l'expedició gironina, que arribaren al voltant de les nou menys quart. Després de les salutacions i fotos pertinents, ens dirigírem a la cafeteria del "Dàtil d'or" al Parc Esportiu on la gent aprofità per a esmorzar. Paco Barceló de la Penya Els Patiors i David Aranda de Sentimiento Franjiverde, arreplegaren una bossa amb uns llibrets turístics que gentilment va preparar l'Oficina de Turisme per als seguirdors blanquirojos. El passeig per la ciutat havia de ser ràpid perquè teníem el temps limitat i no ens permetia visitar res més que alguna part del centre històric com el Parc Municipal, el Palau d'Altamira, la Basílica de Santa Maria, l'Ajuntament o l'Hort del Cura. Era prou difícil organitzar tanta gent i al final la cosa es va fer per grupets, però a la fi tots acabàvem junts. Molts gironins ens preguntaren per les firmes més importants de calçat de la nostra ciutat, per les platges i per la Dama...que no cal que us diga qui la té...

Vora les 13:30 i després de solucionar un tema logístic pel que fa al transport aconseguint dos autobusos en un temps rècord (en menys de 30 minuts tinguérem que moure cel i terra per a aconseguir el transport, com díem a Elx "els diners i els collons pa les ocasions", i des d'ací felicitar La Melillense per l'oferiment dels autobusos). Després de travesar part del centre de la ciutat i el barri del Pla de sant Josep, enfilarem cap Algorós, on Tarí ens esperava al seu racó del Camp d'Elx per a omplir els estòmacs de menjar i d'abundant vinet i licors. El dinar només va servir per a augmentar la germanor entre les dues aficions amb l'intercanvi d'obsequis per una i l'altra part.
Acabat l'àpat, enfilarem el camí de tornada per la Carretera del Lleó i la circumval·lació Sud envers el Martínez Valero, amb una convidada d'excepció, la pluja. Però amb els aficionats gironins igual de motivats per a fer costat el seu equip.

Del partit crec que el resultat ho diu tot. Elx, ciutat que normalment ha gaudit de bon futbol ja siga a 1ª, 2ª o per aquell calvari de la 2ªb, s'està acostumant actualment a viure partits realment soporífers, on l'únic objectiu sembla ser deixar la porta a zero i esperar algun tipus d'ajuda divina, amb jugadors que passen de no anar convocats a titulars -o a l'inrevés- en un temps rècord, amb un entrenador que té predilecció per posar jugadors on no toca, el meu dubte és si acabarem la lliga amb Caballero com a davanter centre...Així, anem per damunt de la maroma i l'objectiu de l'ascens es pot esfumar massa aviat.

Acabat el partit, alguns membres d'Altzavares Nord ens adreçàrem a la torre 7 per acomiadar els nostres amics gironins, tot desitjant tornar a veure'ns en el partit de tornada a Montilivi -tot i que tenim en compte la directiva que tenim, no ens posaran tantes facilitats...- Lamentar des d'ací, la decisió policial o de qui fóra de no deixar entrar els tamborets de l'afició gironina -a nosaltres també ens afectà eixa mesura-.

En resum, jornades com les de dissabte, justifiquen l'existència del futbol com una eina d'unió i mai de confrontació -bé...només en un cas i contra un equip....hahaha, si em permeteu la broma-.

Força Elx i per als nostres amics de Girona, Endavant Girona!!

PS: Qui ho desitge, pot vore alguna fotografia a la crònica feta pels companys de la Penya Immortal: http://immortalgirona.blogspot.com/