Convivència, dinar i victòria

Gran cap de setmana del nostre patró, sant Agatàngel, el que hem viscut alguns membres d'Altzavares Nord amb els amics de Girona. Malauradament no vam poder ser molts membres per aquest cap de setmana tan complicat: gent treballant, Mig Any de Moros i Cristians etc., tot i això en representació d'AN hi van estar Tòbal, David d'Onil i Manel, que arribaren al migdia al Parc Esportiu on estaven els nostres amics gironins de les penyes Immortal i Guíxols-Costa Brava. Vam recòrrer la distància que separava el Passeig de l'Estació del barri del Raval, on dinaríem en el nostre lloc de costum, Malvasia. L'ambient va ser com esperàvem, del tot cordial i festiu; xarraeta, bromes, anècdotes futbolístiques, personals etc. Vam fer una mica de temps ja que teníem reservat per a les 14:00 i vam arribar un poc ans de l'hora prevista. El nostre benvolgut xef, com sempre que els membres d'AN l'hem fet una visita, va estar molt atent dels detalls i sobretot ens va oferir un àpat realment boníssim amb croquetes de bolets, ensaladeta, albergínia farcida, creïlletes, pernil, clòtxines i de plat estrela un brutal corder a la brasa acompanyat de creïlles i pebrereta. Tot un gust. Acabàrem el dinar com és costum per estes terres amb tarta d'Elx i calitx de cantueso per a calfar el cos que bona falta feia amb el dia tan gèlid que se'ns havia presentat.

Deixats de banda menjars i begudes, arribà el torn de l'intercanvi d'obsequis com ja vam fer la temporada passada, especialment intercanvi de bufandes entres les tres penyes, inclús mocadors per part de la penya Immortal commemoratius de les festes de sant Narcís. Nosaltres també li vam oferir a Manu la flamant samarreta de la penya amb els colors de la ciutat, que esperem siga tot un èxit, tot i que pareixem els heralds de Francesc Cantó de les festes de la Vinguda hahaha.

A les 15:45 acompanyàrem els companys de Girona a la Plaça de Baix perquè agafaren el bus i els portara a Altzavares. Allí tornàrem a coincidir amb ells en la rebuda des equips, en desitjàrem sort i cap a La Troabda, calia fer-se l'últim café per a entrar en calor.

Vora 8.000 seguidors a les graderies del Martínez Valero, uns quants milers menys que els últims partits, però calia tenir en compte que era dissabte laborable, festes de sant Agatàngel amb una ofrena que coincidia amb el partit, el Mig Any de Moros i Cristians, i a més a més, la vesprada climatològicament parlant convidava més a veure el partit calentent des del sofà de casa, però allí estava el nucli dur del franjaverdisme.

El partit se presentava complicat després d'una setmana un tant revolucionada on es parlà de tot excepte de futbol, inclosa la sospitosa eixida d'Acciari precisament al Girona, equip amb bona cosa de jugadors amb passat blanquiverd, incloent-hi entrenador i secretari tècnic. L'Elx començà un tant desdibuixat però a mesura que passaren els minuts se féu amb el control del partit. Però el gol no arribaria fins a ben entrada la segona meitat amb un gran gol de l'ex del Girona, Jordi Xumetra, que continua en un gran moment de forma.

Al final, de nou una victòria per a acabar amb la mala ratxa i exterminar possibles fantasmes.

Força Elx i tota la sort del món per al Girona, bé s'ho mereixen els companys d'Immortal i Guíxols-Costa Brava.